Bon dia, Guillermo,

he començat a donar una ullada al llibre i he vist que he arribat fins al final… Cert que algunes parts les he passat rapidet, però he trobat tres coses que m’han interessat moltíssim.

Una és el record que fas de la proposta del teu mestre de portar objectes estranys a l’aula per analitzar-los i crear curiositat. Trobo que seria molt útil en les meves classes de medi, però he de reconèixer que la meva ignorància quant a màquines és infinita…. hi pensaré, perquè m’agradaria implicar les futures mestres en aquest procés.

Una altra és quan parles de l’excés de sal i pebre, que pot espatllar el menjar. Aquesta és una preocupació recurrent en el nostre Lab 0_6, on les persones adultes solen demanar «què s’ha de fer aquí» i no ho volem posar perquè segur que si ho posem només deixaran que passi allò per lo que està establert.

Per últim m’agrada molt tots els exemples que vas posant d’exposicions diverses (et veig amb una càmera a totes les expos del món) i els esquemes, que m’han fet pensar en l’esquema de relació mates-ciència que buscàvem en aquell grup de treball que va acabar per la pandèmia amb molt feina encara per fer.

I crec que et queda un altre llibre per fer i és el de centrar-se en com acostar els museus amb rigor museogràfic i científic (Jorge Wagensberg dixit) als infants més petits. Si no estigués tan enfeinada, m’encantaria participar.